Agraïments

Introducció
a) Punt de partida
b) Els estudis previs
c) L'origen del problema: Marx i Engels?
d) La metodologia: Kuhn, Foucault i Pocock
e) L'estructura del treball
f) El sistema de citació utilitzat

I. Aspectes preliminars

1.1. Metodologia: entre la sociologia del coneixement i l'anàlisi contextualista
  1.1.1. La crítica a l'empirisme lògic i la sociologia del coneixement
  1.1.2. Kuhn i el concepte de revolució científica
  1.1.3. Foucault i l'arqueologia del saber
  1.1.4. L’anàlisi contextualista de l’Escola de Cambridge
  1.1.5. El materialisme històric i la "història social del pensament"

1.2. Història i problemàtica del concepte d’esclavitud
  1.2.1. El concepte modern d’esclavitud
   a) Evolució històrica i problemes d’aplicació
   b) Dos tipus d’esclavitud, o només un?
  1.2.2. L’esclavatge en la terminologia grega i romana
   a) Els camps semàntics de la terminologia grega i llatina
   b) Problemes interpretatius de les fonts
   c) L’evolució històrica de la terminologia de la dependència
  1.2.3. La divisió de la terminologia de la dependència durant l’edat mitjana
   a) La utilització del terme servus durant l’edat mitjana
   b) L’aparició del concepte d’esclavitud

II. Els discursos dels antics sobre l’esclavitud

2.1. L’aplicació de la teoria del discurs al pensament clàssic

2.2. La teoria del "menyspreu del treball" entre els antics
  2.2.1. El menyspreu del treball a la Grècia antiga i l’escola socràtica
  2.2.2. La tradició del menyspreu del treball entre els autors llatins

2.3. L’esclavatge en el discurs de la decadència
  2.3.1. La influència dels discursos històrics antics en la historiografia moderna
  2.3.2. El discurs metahistòric de la decadència
  2.3.3. El "discurs de l’edat de l’or" i els orígens de l’esclavatge
  2.3.4. El discurs de Posidoni
  2.3.5. La difusió del discurs després de Posidoni
  2.3.6. La transmissió a la historiografia cristiana: Orosi i Sant Agustí

III. Els inicis de la historiografia moderna (segles XV-XVII)

3.1. Historiografia i història antiga entre els segles XV I XVII
  3.1.1. La historiografia antiquària 201
   a) La historiografia moderna de l’antiguitat segons Momigliano i Pocock
   b) Els "antiquaris" i la història antiga als inicis de l’edat moderna
  3.1.2. Formes d’aproximar-se a la història antiga entre els segles XV i XVI

3.2. La concepció de l’esclavitud antiga durant el primer humanisme
  3.2.1. Introducció
   a) L’esclavitud antiga en el pensament humanista
   b) L’esclavatge a Europa en els inicis de l’edat moderna
  3.2.2. L’humanisme i la configuració del pensament polític modern
  3.2.3. L’esclavitud antiga en l’humanisme florentí: Matteo Palmieri
   a) L’ètica socràtica i el republicanisme florentí
   b) Els servi romans en la Vita Civile de Palmieri
   c) Recapitulació: la concepció humanista de l’esclavitud romana
  3.2.4. L’estudi de la servitus en l’humanisme jurídic
   a) La concepció moral de l’esclavatge i l’humanisme jurídic
   b) G. Pontano: De obedientia (1472)
   c) B. Cipolla: De servitutibus (1473)
  3.2.5. La recepció dels agrònoms llatins: Herrera
  3.2.6. Economia i moral antigues a l’illa d’Utopia: T. More
  3.2.7. Distanciament històric i economia antiga en Cavalcanti

3.3. L’esclavitud com a problema: Jean Bodin
  3.3.1. Jean Bodin en el seu context
   a) Bodin i l’esclavitud
   b) L’humanisme tardà
   c) Humanisme jurídic, Guerres de Religió i distanciament històric
   d) Qui era Jean Bodin?
  3.3.2. Les fonts de l’antiesclavisme de Bodin
   a) L’antiesclavisme de Bodin
   b) Esclavatge i ciutadania
  3.3.3. La concepció històrica de l’esclavatge de Bodin
   a) L’esclavatge en l’estructura socioeconòmica de l’antiguitat
   b) L’evolució històrica de l’esclavage

3.4. Distanciament històric i discurs de la decadència al segle XVII
  3.4.1. La Querelle des Anciens et des Modernes
  3.4.2. La continuació dels postulats de Bodin: Loysel i Charron
  3.4.3. Estudi antiquari i recepció d’Ateneu: Pignoria
  3.4.4. L’esclavitud romana en el discurs històric de Bossuet

IV. El segle XVIII: la construcció del discurs progressista

4.1. Il·lustració i noves perspectives historiogràfiques
  4.1.1. El segle XVIII: canvis en la concepció de l’esclavitud antiga
  4.1.2. El segle XVIII: els orígens del canvi de paradigma en la historiografia europea
   a) La "Il·lustració"
   b) Canvis en la historiografia entre els segles XVII i XVIII
   c) El paradigma de l’humanisme cívic
   d) El paradigma jurisprudencial civil
   e) L’aparició de la concepció progressista de la història
  4.1.3. L’aparició de l’abolicionisme

4.2. Els orígens del nou paradigma: Montesquieu
  4.2.1. Montesquieu i els orígens del discurs il·lustrat
  4.2.2. Economia política i neoclassicisme en el context britànic
  4.2.3. Qui era Montesquieu?
  4.2.4. Una lectura estructuralista de la decadència de Roma
  4.2.5. Materialisme i esclavitud en el discurs històric de Montesquieu

4.3. Esclavitud antiga i progressisme històric: la Il·lustració escocesa
  4.3.1. El progressisme històric en l’Escòcia del segle XVIII
   a) L’esclavitud antiga en la Il·lustració escocesa
   b) Escòcia en el segle XVIII
   c) Els referents intel·lectuals de la Il·lustració escocesa
  4.3.2. El naixement de la interpretació esclavista del món antic: David Hume
   a) Humanisme cívic i feudalisme: Andrew Fletcher
   b) La superioritat dels antics: Wallace
   c) L’aparició de la interpretació “esclavista” de l’antiguitat: Hume
  4.3.3. La teoria de les etapes 
   a) La construcció de la teoria progressista de la història
   b) La reacció al progressisme: Adam Ferguson
  4.3.4. L’economia política escocesa: Adam Smith
  4.3.5. Final i repercussions de la Il·lustració escocesa: Millar i Reitemeier
4.4. La irrupció de l’esclavitud antiga en la historiografia europea 

  4.4.1. El debat entre humanistes i fisiòcrates en França
  4.4.2. El discurs absolutista a l’Académie: Burigny
  4.4.3. L’esclavatge dins la història “il·lustrada” de Gibbon
  4.4.4. Les històries de Grècia contra el republicanisme real: Gillies i Mitford
   a) Un context revolucionari
   b) John Gillies
   c) William Mitford

4.5. Esclavitud antiga i progressisme durant la Revolució Francesa

Conclusions

a) El problema
b) La terminologia de l’esclavatge
c) Els discursos dels antics sobre l’esclavitud
d) L’esclavitud antiga en l’humanisme
e) Distanciament històric i discurs de la decadència
f) La construcció del discurs progressista
g) Conclusions finals

Bibliografia
Fonts antigues 
Fonts modernes 
Bibliografia general
Índex de noms