Mossèn Pere Valls i Vilà va ser un col·leccionista apassionat.
Durant bona part de la seva vida reuní una variada col·lecció
d'objectes : des d'il·lustracions de capses de cerilles o petites
reproduccions de relleus en guix fins a pintures de gran
format, escultures, ventalls, gravats, etc. Tot i que residia
a Barcelona, passà llargues temporades a Olot, la seva
població natal, on als primers anys del segle XX creà un
Museu-Biblioteca per acollir els objectes de la seva afició.
Quan va morir, una part de la seva col·lecció va ser llegada
al Seminari de Girona -que més tard conformaria el nucli
essencial de les col·leccions del Museu Diocesà-, i la major
part de la seva biblioteca a l’església de Sant Esteve d’Olot. El
pas del temps i els avatars de la història, però, han afectat el
coneixement i la conservació d’aquell ric llegat, fins al punt
de caure pràcticament en l’oblit. La monografia que tenen
entre mans presenta un estudi detallat de la controvertida
figura de mossèn Valls i, alhora, és un primer intent de
donar a conèixer de manera àmplia i detallada un dels
capítols menys coneguts de la història del col·leccionisme i
de la formació dels museus a Catalunya.